Un born mal serrat no fa soroll i no es veu. Va escalfant durant mesos fins que l’aïllament del cable es degrada, el born es carbonitza i el quadre es queda sense la línia que alimenta la producció. La termografia infraroja serveix per veure’l abans que arribi aquest dia.
Què és, en una frase
Una càmera termogràfica mesura la radiació infraroja que emet cada superfície i la converteix en una imatge de temperatures. Dins d’un quadre elèctric, tot allò que té més resistència de la que hauria de tenir —un born fluix, un contacte oxidat, un fusible cansat, un cable just de secció— dissipa energia en forma de calor i apareix més calent que el que té al costat.
L’avantatge és que la mesura es fa sense contacte i amb la instal·lació en marxa. No cal aturar res per detectar el problema. La parada només cal per reparar-lo, i quan arriba ja saps exactament on has d’anar i quin material necessites.
Què es detecta
- Connexions fluixes o oxidades a borns, embarrats i pletines.
- Desequilibris de càrrega entre fases.
- Interruptors i contactors amb els contactes degradats.
- Fusibles i bases de fusible amb mal contacte.
- Cables i canalitzacions treballant per sobre del que els toca.
- Bateries de condensadors amb esglaons fora de servei.
- Motors, reductors i coixinets amb escalfament anòmal.
Perquè la mesura serveixi d’alguna cosa
Una termografia feta en mal moment no diu res. Hi ha tres condicions que no es poden saltar.
Càrrega representativa. Un defecte escalfa en proporció al quadrat del corrent que hi passa. Si mesures el quadre amb mitja fàbrica aturada, un born fluix pot passar desapercebut. La inspecció s’ha de fer amb la instal·lació treballant com treballa habitualment, i el corrent de cada línia s’ha d’anotar a l’informe.
Accés visual directe. L’infraroig no travessa el plàstic ni la xapa. Per mirar dins d’un quadre cal obrir-lo en tensió, que és una maniobra de risc reservada a personal qualificat amb els equips de protecció adequats. L’alternativa és muntar finestres d’inspecció d’infraroig a les tapes: es mira sense obrir, la campanya dura menys i el risc baixa molt.
Un criteri escrit. Una imatge amb taques taronges no és un diagnòstic. El que compta és el salt de temperatura respecte d’una referència: la mateixa peça a les altres fases, o l’ambient. Com a orientació, una diferència d’uns pocs graus es vigila, per sobre d’una desena de graus es programa la reparació i quan el salt és de diverses desenes s’actua de seguida. El criteri concret l’ha de dir l’informe, no la intuïció de qui mira la pantalla.
Què has de rebre
- El termograma i la fotografia visible del mateix punt, per saber què s’està mirant.
- La identificació del quadre, de la línia i del component afectat.
- La temperatura mesurada, la de referència i el salt entre totes dues.
- El corrent i la temperatura ambient del moment de la mesura.
- Una prioritat d’actuació i una recomanació concreta.
Cada quan
Per al quadre general i els quadres de distribució d’una nau en producció continuada, una campanya anual és el mínim raonable. Dues l’any tenen sentit allà on hi ha molta maniobra, pols o humitat: granges, assecadors, línies d’envasat i cambres. També val la pena fer-ne una després d’una ampliació important i abans d’una inspecció periòdica reglamentària, perquè els punts calents solen coincidir amb els defectes que troba l’organisme de control.
La termografia no substitueix el serratge periòdic de connexions ni la neteja dels quadres elèctrics: els ordena. Et diu on cal anar primer, què has de comprar i què pot esperar a la propera parada programada.
Si vols una campanya termogràfica als teus quadres, contacta amb nosaltres i t’assessorarem sense compromís.