Si la teva empresa té una instal·lació elèctrica de més de 100 kW, o treballa en un local amb risc d’incendi o explosió, cada cinc anys li toca una inspecció periòdica. La fa un organisme de control autoritzat (OCA) i no és una revisió interna: el resultat s’envia a l’administració de seguretat industrial.
Moltes empreses hi arriben sense preparar-ho i es troben amb defectes greus que deixen l’acta desfavorable. Gairebé sempre són coses conegudes que s’han anat deixant per a més endavant.
Quines instal·lacions hi estan obligades
La instrucció ITC-BT-05 del reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) marca quines instal·lacions necessiten inspecció inicial abans d’entrar en servei. Totes aquestes tornen a passar inspecció cada cinc anys:
- Instal·lacions industrials que necessiten projecte, amb més de 100 kW de potència instal·lada.
- Locals de pública concurrència.
- Locals amb risc d’incendi o explosió, classe I, excepte els garatges de menys de 25 places.
- Locals mullats amb més de 25 kW.
- Piscines amb més de 10 kW.
- Quiròfans i sales d’intervenció.
- Enllumenat exterior amb més de 5 kW.
- Infraestructures de recàrrega de vehicle elèctric que requereixen projecte.
Les instal·lacions comunes d’edificis d’habitatges de més de 100 kW s’inspeccionen cada deu anys. En una indústria agroalimentària o en una explotació ramadera, el que normalment activa l’obligació és la potència, però també hi entren els locals amb pols combustible i les zones que es netegen amb aigua a pressió.
Què mira l’inspector
La inspecció té una part documental i una part de camp. Als papers es comprova que el projecte o la memòria tècnica de disseny descriguin la instal·lació que hi ha realment, i que l’esquema unifilar estigui actualitzat. Aquest és el primer punt on falla molta gent: la instal·lació ha anat creixent durant anys i el paper es va quedar a la versió original.
A peu de fàbrica, els punts habituals són:
- Mesura de la resistència de la presa de terra i continuïtat dels conductors de protecció.
- Resistència d’aïllament dels circuits.
- Assaig dels diferencials: sensibilitat real i temps de dispar.
- Coordinació entre la secció del cable i el calibre de la protecció que el protegeix.
- Estat dels quadres: envolupants tancades, grau IP adequat, parts en tensió no accessibles, cap connexió provisional.
- Identificació i etiquetatge dels circuits.
- Canalitzacions, safates i premsaestopes, sobretot a les zones classificades.
- Enllumenat d’emergència i senyalització.
Defectes i terminis
Els defectes es classifiquen en tres nivells. Un defecte molt greu és un perill immediat per a les persones o els béns i s’ha de comunicar de seguida a l’administració. Un defecte greu no és un risc immediat però pot arribar a ser-ho: en una instal·lació existent tens sis mesos per esmenar-lo i acreditar-ho. Un defecte lleu queda anotat i s’ha de corregir abans de la inspecció següent.
Quan la inspecció és favorable, l’OCA enganxa una etiqueta al quadre general de distribució amb el seu nom, l’adreça, el telèfon i la vigència de la inspecció. Si al teu quadre no hi ha cap etiqueta, val la pena esbrinar quan es va fer l’última.
Com arribar-hi preparat
Una revisió prèvia estalvia la segona visita de l’organisme de control, que es paga igual que la primera. El que més rendeix:
- Actualitzar l’esquema unifilar amb totes les ampliacions dels últims anys.
- Reunir la documentació: projecte o memòria, butlletins, certificats de les modificacions i l’acta anterior.
- Disparar els diferencials i comprovar que rearmen correctament.
- Retirar els ponts provisionals i les connexions fetes de pressa durant una avaria.
- Refer l’etiquetatge dels circuits que s’han mogut de lloc.
Al manteniment elèctric industrial aquesta preparació ja forma part de la feina, perquè els punts que mira una OCA són els mateixos que acaben provocant les parades. Si vols que revisem la teva instal·lació abans que arribi l’organisme de control, contacta amb nosaltres i t’assessorarem sense compromís.