A la factura elèctrica d’una indústria hi ha una línia que gairebé ningú mira: l’energia reactiva. No és un impost ni un error de la comercialitzadora. És un recàrrec que es pot eliminar quasi del tot, i sovint es va pagant durant anys sense que ningú hi posi remei.
D’on surt
Els motors, els transformadors, les soldadores, les bombes i els balasts necessiten un camp magnètic per funcionar. L’energia que munta i desmunta aquest camp va i torna per la línia sense convertir-se en treball útil: això és l’energia reactiva. No fa girar cap eix, però ocupa la xarxa, escalfa els cables i obliga a dimensionar-ho tot més gran.
La relació entre la potència que realment treballa i la total que circula és el factor de potència, el cos φ. Com més baix és, més reactiva estàs consumint.
Quan et penalitzen
El criteri surt de l’ordre ITC 1723/2009 i l’apliquen totes les distribuïdores. En tarifes 3.0TD i 6.XTD es factura l’energia reactiva que supera el 33% de l’activa consumida en cada període de facturació. Això equival, de manera aproximada, a un cos φ de 0,95: per sobre d’aquest valor no pagues res. En tarifes 2.0TD el llindar és del 50%.
De l’excés en surten dos trams de preu segons el cos φ: un de moderat entre 0,95 i 0,80, i un de clarament més car per sota de 0,80. En les tarifes de sis períodes, el període P6 —nits, caps de setmana i festius— no genera penalització per reactiva.
Per saber si t’afecta, busca a la factura els kVArh facturats i mira en quin període es concentren. Molt sovint tot el recàrrec ve d’un o dos períodes concrets, no de tot el dia.
La correcció: bateria de condensadors
Un condensador aporta reactiva de signe contrari a la del motor. Connectat en paral·lel, subministra localment el que abans venia de la xarxa, i el comptador de la distribuïdora deixa de veure-ho.
Hi ha dues maneres de fer-ho. La compensació fixa penja el condensador directament del receptor —un motor gran que treballa sempre igual— i és la més barata i la que menys manteniment demana. La compensació automàtica munta una bateria d’esglaons al quadre general, amb un regulador que llegeix el cos φ i connecta o desconnecta esglaons segons la demanda. És la solució habitual quan la càrrega varia al llarg del dia, que és el cas de gairebé qualsevol fàbrica.
Tres errors que surten cars
Ignorar els harmònics. Els variadors de freqüència, les fonts commutades, els SAI i la il·luminació LED injecten harmònics a la xarxa. Un condensador ofereix menys impedància com més alta és la freqüència, o sigui que se’ls empassa tots. Si a més la bateria entra en ressonància amb el transformador, els corrents es multipliquen i els condensadors es fonen en pocs mesos. En una instal·lació amb electrònica de potència, la bateria ha de portar reactàncies antiressonants o filtres de rebuig, dimensionades a partir d’una mesura real de la distorsió.
Sobrecompensar. Una bateria mal regulada que es queda connectada amb la fàbrica aturada aporta reactiva capacitiva i puja la tensió a la nau, cosa que castiga l’equipament. Encara que avui aquest excés no tingui un preu a la factura, no és una situació que convingui deixar-hi.
Instal·lar-la i oblidar-la. Els condensadors envelleixen i perden capacitat, els fusibles salten i els contactors es degraden per les puntes de connexió. Una bateria de deu anys sovint dona la meitat de la potència que diu la placa, i el recàrrec torna sense que ningú hagi tocat res. Una comprovació anual, amb mesura de la capacitat esglaó per esglaó i termografia del conjunt, és el que manté el retorn de la inversió.
Corregir el factor de potència sol amortitzar-se en pocs mesos quan la penalització és constant, però l’única manera de dimensionar-ho bé és mesurar. Amb un analitzador de xarxa una setmana al quadre general es veu el perfil de càrrega, la distorsió i els períodes on es concentra el recàrrec. Si vols que ho mirem, contacta amb nosaltres i t’assessorarem sense compromís.